Nacionalisme i Imperialisme

T.5  NACIONALISME E IMPERIALISME.

2) LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES

2.1 EL Segon Reich Alemany:

A partir de 1871, el II Reich alemany es consolida com primera potència continental. L’ objectiu de Bismarck era aïllar a França “diplomàticament” per tal d’evitar –ne la revenja per la pèrdua d’Alsàcia i Lorena.

·         El primer sistema d’aliances que unia tres emperadors: alemany, austríac i rus, fracassa per la “qüestió d’orient” (competència Àustria Rússia per repartir- se el I. Otomà).

·         A la dècada de 1880 concertà la Triple Aliança (Alemanya, m. Austrohongaresa, Itàlia) , al mateix temps s’assegura el suport rus i la neutralitat de Gran Bretanya.

Amb Guillem II, Bismarck es separat del poder i l’ emperador es va llançar a la cursa colonial.

2.2 La III República Francesa.

 Després de la caiguda del Segon Imperi, es va proclamar la III República a França.

·         Política exterior: no va eixir de l’aïllament de Bismarck fins que es va acostar a Rússia (1890), i es va produir una expansió colonial en ultramar.

·         A l’interior hi ha una divisió entre la esquerra republicana laica i la dreta clerical i autoritària.

2.3 La Monarquia Austrohongaresa.

La derrota d’ Àustria front a Alemanya e Itàlia, va fer que des de aquest moment, Àustrica projectarà els seus interessos cap als Balcans, on rivalitzaria amb Rússia.

Amb  el “Compromís de 1867” l’ Imperi passaria a denominar- se monarquia austrohongaresa, convertint-se en una monarquia dual: el monarca era l’emperador d’Àustria i el rei de Hongria. Però els austríacs i els hongaresos eren minoria, així doncs l’amenaça eren els nacionalismes separatistes d’eslaus (txecs, eslovacs, polonesos, croates, serbis i eslovens) i altres grups : romanesos, italians...

2.4 L’ Imperi Rus

 L’ Imperi Rus estava molt endarrerit social, política i econòmicament.

·         Encara no disposava d’un règim parlamentari.

·         La servitud dels camperols no va ser abolida fins al 1861.

Les seues ambicions es dirigien cap a l ‘Europa Oriental, l’Àsia Central i l‘Extrem Orient. La seva expansió per l’Europa oriental xocava amb austríacs i turcs, i a Àsia i Extrem Orient suscitava el recel de britànics i japonesos.

2.5 El Regne Unit durant l’Època Victoriana.

Des de 1837 a 1901, sota el regnat de Victòria I, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda va arribar al màxim del seu poder. La seua política exterior es pot resumir en l’ anomenat “esplèndid aïllament”, amb el seu Imperi per ultramar, es va desentendre dels assumptes europeus sempre que el seu poder naval no fora qüestionat.

Al final de segle trobaria la competència de Estats Units, Alemanya i Japó, per la qual cosa abandona el “esplèndid aïllament”  per un joc de aliances.

El seu sistema polític es basava en el bipartidisme (conservadors i liberals s’ alternen al govern) i destacava per la estabilitat.

3. L’ IMPERIALISME: L’EXPANSIÓ COLONIAL.

3.1 El Nou Imperialisme.

Al començament del segle XIX la major part de les colònies tradicionals ja s’ havien emancipat. La nova fase d’expansió colonial arriba a la plenitud a partir de 1870, assegurant-se el domini econòmic i cultural i en moltes ocasions  també el control polític sobre la resta del món.

3.2 Les causes econòmiques.

La revolució industrial afirmava el seu poder sobre el conjunt de la humanitat , gràcies a la superioritat tècnica, organitzativa i econòmica d’Europa.

Els motius econòmics que impulsaven l’expansió colonial :

·         Les colònies subministraven a la metròpoli matèries primes i mà d’obra barata amb què extraure-les.

·         Els europeus acumulaven el 60% de les reserves d’or de tot el món i buscaven territoris per a invertir el seu capital excedent.

            Les xarxes del colonialisme s’estenia a estats sobirans com l’ Imperi otomà o el xinés perquè devien grans capitals als europeus, així les potències creditores els varen imposar una política duanera o monetària.

3.3 El factor demogràfic.

“Explosió blanca”, entre 1850 i 1914 la població europea va augmentar un 75%, malgrat l’emigració cap a ultramar. Algunes colònies com Canadà o Austràlia en el cas britànic, Algèria en el Francès o Cuba en l’espanyol  absorbien bona part de l’excedent demogràfic de la metròpoli. Però la major part s’assentaven en antigues colònies ja independents: Estats Units, el Brasil o l’Argentina.

En tots aquests llocs, la pressió demogràfica per la immigració europea impulsava la conquesta efectiva i la colonització de territoris ocupats per pobles indígenes. Les societats resultants, configurades segons el model europeu, es convertien en exportadores d’ aliments i primeres matèries.

3.4 Motius polítics.

• Algunes colònies no tenien interès econòmic, però si es trobaven en una situació estratègica per a dominar les rutes marines com els enclavaments britànics de Gibraltar, Malta.
• Les colònies donaven prestigi, la possessió d’un imperi era condició per a accedir a l’ estatus de gran potència.

Entre 1870 i 1890 l’escalada imperialista va portar el repartiment de tots els territoris susceptibles de colonització. A la fi de segle, augmenta la tensió internacional amb freqüents crisis, en què les potencies més fortes agredien les més dèbils per a arrabassar- los les colònies, com la guerra hispanonord-americana de 1898.

3.5 La coartada ideològica.

No es pot ignorar el racisme com a justificació del imperialisme. Els europeus del segle XIX estaven convençuts que la raça blanca era superior, i que, per tant tenia el dret i el deure de dominar tota la humanitat.  La supremacia de la civilització occidental té el deure de “civilitzar als pobles endarrerits”. És el que s’anomena “Imperialisme humanitari”.

4) ELS IMPERIS COLONIALS EUROPEUS.

Llevat la monarquia austrohongaresa, totes les potències europees aspiraven a posseir un imperi colonial.

·         L’Imperi britànic, el més extens i ric, dominava ¼ superfície i població terrestres. La colònia més important era l’ India “la joia de la corona”.Però a més l’ imperi es componia amb colònies d’explotació a Àfrica o dominis com Canadà i els de Australàsia.

·         L’ Imperi rus s’estenia per  Euràsia. La manca de ports en mar oberts l’impulsava a obrir-se camí cap a l ‘oceà Índic i el mar del Japó.

·         L’Imperi francès s’estenia per Àfrica, Indoxina i les illes de l’Índic , Pacífic i el Carib. La colònia més poblada era Algèria.

·         Alemanya i Itàlia arribaren tard al repartiment. La primera aconseguí colònies a Àfrica i el Pacífic. Itàlia fracassà a Etiòpia però es queda al 1911 la Tripolitania .

·         Alguns imperis des de la edat moderna s’estenien per  Àfrica  (el portuguès) i l’ holandès per Indonèsia.

·         Al 1898 Espanya perd Cuba Puerto Rico i Filipines “desastre del 98”, i es va conformar amb petits territoris a Àfrica

·         El Congo va ser posseït per Leopold II de Bèlgica a títol privat i desprès va ser traspassada a l’Estat Belga.

·         Al 1900 continuaven independents Xina, Pèrsia o Turquia (massa extensos) o Estats tap, Siam, que separava les colònies britàniques i les franceses a la Indoxina.

Imperialismo y expansión colonial. Conflictos Internacionales de 1914

IMPERIALISMO Y EXPANSIÓN COLONIAL .CONFLICTOS INTERNACIONALES DE 1914.

Hay que distinguir entre “colonialismo” e “Imperialismo”. El 1º hace referencia a los imperios tradicionales (XVI- 1ª mitad XIX), y por Imperialismo se entiende la doctrina de un estado partidario de extender el dominio de un país sobre otros por medio de la fuerza o por influjos económicos abusivos.

Frecuentemente se ha recurrido a justificaciones ideológicas del Imperialismo resaltando aspectos como:

·         La supremacía de la civilización occidental entre cuyos derechos y deberes está el de “civilizar a los pueblos atrasados”. En consecuencia se habla de un Imperialismo humanitario.

·         Del pensamiento de Darwin deriva : imperialismo racial.

CAUSAS:

Expansión demográfica, Rev.de los transportes, Económicas, Nacionalismo….

Económicas: la crisis de sobreproducción a partir de 1873 (Gran Depresión) busca nuevos mercados para dar salida al excedente. También se buscan materias primas en los países de fuera. Se encuentran aquí nuevos campos de inversión.

Políticas: nacionalismos; búsqueda de puntos estratégicos en todo el mundo.

Sociales: evangelización y cristianización indígena, curiosidad intelectual e interés científico, búsqueda de empleos ventajosos.

La gran expansión europea:

El período entre 1878-1914 es considerado el del Imperialismo clásico. Y con el aumento de países con ambiciones coloniales en 1914 se controlará el 84’4% de la tierra habiendo llegado a África, Extremo Oriente, y el Pacífico. Por tanto la denominada carrera colonial marcaría las RRII.

Los inicios de la expansión europea coinciden con la “cuestión de Oriente” o de los Balcanes y con el apogeo del canciller Bismarck que llevó el asunto al Congreso de Berlín donde se trataron cuestiones de la expansión colonial.

Supuso un freno a Rusia sobre los Balcanes tras la guerra ruso-turca 1876-78 y una rectificación del Tratado de San Stefano que Rusia le impuso a Turquía. Así por el Tratado de Berlín 1878, se reconoce la independencia formal de Rumanía, Serbia y Montenegro y se crean dos nuevas regiones autónomas vinculadas al I. Turco: Bulgaria y Rumelia Oriental.

Rusia recibió compensaciones en Besarabia y Asia; Inglaterra Chipre (Malta-Gibraltar-Suez) y Austria-Hungría recibiría la administración de Bosnia Herzegovina.

También Bismarck estableció un Tratado con Austria y otro con Rusia (Trat.de Reauseguro) con el fin de alejar a Rusia de los Balcanes y aumentar su interés en otras zonas de expansión natural.

El paradigma de la Expansión Colonial será el reparto que hagan de África las potencias de Gran Bretaña, Francia, Bélgica, Alemania, Portugal, Italia y España.