Blog dedicado a resaltar la importancia del estudio de la Historia, ya que ello contribuye a la comprensión de la realidad en que vivimos.
Objetivos de este Blog
Este blog persigue poder ser utilizado como apoyo a la enseñanza y aprendizaje de la Historia Contemporánea. Está dirigido especialmente a los alumnos de ESO y Bachillerato.
miércoles, 16 de mayo de 2012
jueves, 19 de abril de 2012
jueves, 29 de marzo de 2012
martes, 17 de enero de 2012
Nacionalisme i Imperialisme
T.5 NACIONALISME E
IMPERIALISME.
2)
LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES
2.1 EL Segon Reich Alemany:
A
partir de 1871, el II Reich alemany es consolida com primera potència
continental. L’ objectiu de Bismarck era aïllar a França “diplomàticament” per
tal d’evitar –ne la revenja per la pèrdua d’Alsàcia i Lorena.
·
El primer sistema d’aliances
que unia tres emperadors: alemany, austríac i rus, fracassa per la “qüestió
d’orient” (competència Àustria Rússia per repartir- se el I. Otomà).
·
A la dècada de 1880 concertà
la Triple Aliança (Alemanya, m.
Austrohongaresa, Itàlia) , al mateix
temps s’assegura el suport rus i la neutralitat de Gran Bretanya.
Amb Guillem II, Bismarck es
separat del poder i l’ emperador es va llançar a la cursa colonial.
2.2
La III República Francesa.
Després de la caiguda del Segon Imperi, es va
proclamar la III República a França.
·
Política exterior: no va
eixir de l’aïllament de Bismarck fins que es va acostar a Rússia (1890), i es
va produir una expansió colonial en ultramar.
·
A l’interior hi ha una
divisió entre la esquerra republicana laica i la dreta clerical i autoritària.
2.3
La Monarquia Austrohongaresa.
La derrota d’ Àustria front
a Alemanya e Itàlia, va fer que des de aquest moment, Àustrica projectarà els
seus interessos cap als Balcans, on rivalitzaria amb Rússia.
Amb el “Compromís de 1867” l’ Imperi passaria a
denominar- se monarquia austrohongaresa,
convertint-se en una monarquia dual: el monarca era l’emperador d’Àustria i el
rei de Hongria. Però els austríacs i els hongaresos eren minoria, així doncs
l’amenaça eren els nacionalismes separatistes d’eslaus (txecs, eslovacs,
polonesos, croates, serbis i eslovens) i altres grups : romanesos, italians...
2.4
L’ Imperi Rus
L’ Imperi Rus estava
molt endarrerit social, política i econòmicament.
·
Encara no disposava d’un
règim parlamentari.
·
La servitud dels camperols
no va ser abolida fins al 1861.
Les seues ambicions es
dirigien cap a l ‘Europa Oriental, l’Àsia Central i l‘Extrem Orient. La seva
expansió per l’Europa oriental xocava amb austríacs i turcs, i a Àsia i Extrem
Orient suscitava el recel de britànics i japonesos.
2.5
El Regne Unit durant l’Època Victoriana.
Des de 1837 a 1901, sota el
regnat de Victòria I, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda va arribar al
màxim del seu poder. La seua política exterior es pot resumir en l’ anomenat
“esplèndid aïllament”, amb el seu Imperi per ultramar, es va desentendre dels
assumptes europeus sempre que el seu poder naval no fora qüestionat.
Al final de segle trobaria
la competència de Estats Units, Alemanya i Japó, per la qual cosa abandona el
“esplèndid aïllament” per un joc de
aliances.
El seu sistema polític es basava en el
bipartidisme (conservadors i liberals s’ alternen al govern) i destacava per la
estabilitat.
3.
L’ IMPERIALISME: L’EXPANSIÓ COLONIAL.
3.1
El Nou Imperialisme.
Al començament del segle XIX
la major part de les colònies tradicionals ja s’ havien emancipat. La nova fase
d’expansió colonial arriba a la plenitud a partir de 1870, assegurant-se el
domini econòmic i cultural i en moltes ocasions
també el control polític sobre la resta del món.
3.2
Les causes econòmiques.
La revolució industrial
afirmava el seu poder sobre el conjunt de la humanitat , gràcies a la
superioritat tècnica, organitzativa i econòmica d’Europa.
Els motius econòmics que impulsaven
l’expansió colonial :
·
Les colònies subministraven
a la metròpoli matèries primes i mà d’obra barata amb què extraure-les.
·
Els europeus acumulaven el
60% de les reserves d’or de tot el món i buscaven territoris per a invertir el
seu capital excedent.
Les xarxes del colonialisme s’estenia
a estats sobirans com l’ Imperi otomà o el xinés perquè devien grans capitals
als europeus, així les potències creditores els varen imposar una política
duanera o monetària.
3.3 El factor demogràfic.
“Explosió
blanca”, entre 1850 i 1914 la població europea va augmentar un 75%, malgrat
l’emigració cap a ultramar. Algunes colònies com Canadà o Austràlia en el cas
britànic, Algèria en el Francès o Cuba en l’espanyol absorbien bona part de l’excedent demogràfic
de la metròpoli. Però la major part s’assentaven en antigues colònies ja
independents: Estats Units, el Brasil o l’Argentina.
En
tots aquests llocs, la pressió demogràfica per la immigració europea impulsava
la conquesta efectiva i la colonització de territoris ocupats per pobles
indígenes. Les societats resultants, configurades segons el model europeu, es
convertien en exportadores d’ aliments i primeres matèries.
3.4 Motius polítics.
- Algunes
colònies no tenien interès econòmic, però si es trobaven en una situació
estratègica per a dominar les rutes marines com els enclavaments britànics
de Gibraltar, Malta.
- Les
colònies donaven prestigi, la possessió d’un imperi era condició per a
accedir a l’ estatus de gran potència.
Entre
1870 i 1890 l’escalada imperialista va portar el repartiment de tots els
territoris susceptibles de colonització. A la fi de segle, augmenta la tensió
internacional amb freqüents crisis, en què les potencies més fortes agredien
les més dèbils per a arrabassar- los les colònies, com la guerra hispanonord-americana
de 1898.
3.5 La coartada ideològica.
No
es pot ignorar el racisme com a justificació del imperialisme. Els europeus del
segle XIX estaven convençuts que la raça blanca era superior, i que, per tant
tenia el dret i el deure de dominar tota la humanitat. La supremacia de la civilització occidental
té el deure de “civilitzar als pobles endarrerits”. És el que s’anomena
“Imperialisme humanitari”.
4) ELS IMPERIS COLONIALS EUROPEUS.
Llevat
la monarquia austrohongaresa, totes les potències europees aspiraven a posseir
un imperi colonial.
·
L’Imperi britànic, el més
extens i ric, dominava ¼ superfície i població terrestres. La colònia més
important era l’ India “la joia de la corona”.Però a més l’ imperi es componia
amb colònies d’explotació a Àfrica o dominis com Canadà i els de Australàsia.
·
L’ Imperi rus s’estenia
per Euràsia. La manca de ports en mar
oberts l’impulsava a obrir-se camí cap a l ‘oceà Índic i el mar del Japó.
·
L’Imperi francès s’estenia
per Àfrica, Indoxina i les illes de l’Índic , Pacífic i el Carib. La colònia
més poblada era Algèria.
·
Alemanya i Itàlia arribaren
tard al repartiment. La primera aconseguí colònies a Àfrica i el Pacífic.
Itàlia fracassà a Etiòpia però es queda al 1911 la Tripolitania .
·
Alguns imperis des de la
edat moderna s’estenien per Àfrica (el portuguès) i l’ holandès per Indonèsia.
·
Al 1898 Espanya perd Cuba
Puerto Rico i Filipines “desastre del 98”, i es va conformar amb petits
territoris a Àfrica
·
El Congo va ser posseït per
Leopold II de Bèlgica a títol privat i desprès va ser traspassada a l’Estat
Belga.
·
Al 1900 continuaven
independents Xina, Pèrsia o Turquia (massa extensos) o Estats tap, Siam, que
separava les colònies britàniques i les franceses a la Indoxina.
domingo, 15 de enero de 2012
Imperialismo y expansión colonial. Conflictos Internacionales de 1914
IMPERIALISMO Y EXPANSIÓN COLONIAL .CONFLICTOS
INTERNACIONALES DE 1914.
Hay que distinguir entre “colonialismo” e “Imperialismo”.
El 1º hace referencia a los imperios tradicionales (XVI- 1ª mitad XIX), y por
Imperialismo se entiende la doctrina de un estado partidario de extender el
dominio de un país sobre otros por medio de la fuerza o por influjos económicos
abusivos.
Frecuentemente se ha recurrido a justificaciones
ideológicas del Imperialismo resaltando aspectos como:
·
La supremacía de la
civilización occidental entre cuyos derechos y deberes está el de “civilizar a
los pueblos atrasados”. En consecuencia se habla de un Imperialismo
humanitario.
·
Del pensamiento de
Darwin deriva : imperialismo racial.
CAUSAS:
Expansión
demográfica, Rev.de los transportes, Económicas, Nacionalismo….
Económicas: la
crisis de sobreproducción a partir de 1873 (Gran Depresión) busca nuevos
mercados para dar salida al excedente. También se buscan materias primas en los
países de fuera. Se encuentran aquí nuevos campos de inversión.
Políticas: nacionalismos;
búsqueda de puntos estratégicos en todo el mundo.
Sociales:
evangelización y cristianización indígena, curiosidad intelectual e interés
científico, búsqueda de empleos ventajosos.
La gran expansión europea:
El
período entre 1878-1914 es considerado el del Imperialismo clásico. Y con el
aumento de países con ambiciones coloniales en 1914 se controlará el 84’4% de
la tierra habiendo llegado a África, Extremo Oriente, y el Pacífico. Por tanto
la denominada carrera colonial marcaría las RRII.
Los
inicios de la expansión europea coinciden con la “cuestión de Oriente” o de los
Balcanes y con el apogeo del canciller Bismarck que llevó el asunto al Congreso
de Berlín donde se trataron cuestiones de la expansión colonial.
Supuso
un freno a Rusia sobre los Balcanes tras la guerra ruso-turca 1876-78 y una
rectificación del Tratado de San Stefano que Rusia le impuso a Turquía. Así por
el Tratado de Berlín 1878, se reconoce la independencia formal de Rumanía,
Serbia y Montenegro y se crean dos nuevas regiones autónomas vinculadas al I.
Turco: Bulgaria y Rumelia Oriental.
Rusia
recibió compensaciones en Besarabia y Asia; Inglaterra Chipre
(Malta-Gibraltar-Suez) y Austria-Hungría recibiría la administración de Bosnia
Herzegovina.
También
Bismarck estableció un Tratado con Austria y otro con Rusia (Trat.de
Reauseguro) con el fin de alejar a Rusia de los Balcanes y aumentar su interés
en otras zonas de expansión natural.
El paradigma de la Expansión Colonial será
el reparto que hagan de África las
potencias de Gran Bretaña, Francia, Bélgica, Alemania, Portugal, Italia y
España.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)